"La vostra mare celestial" a Valeria Copponi el 28 d'abril de 2021:
Els meus fills petits, com una mare li ensenya al seu petit a fer els primers passos, així que jo, la vostra mare, us convido a donar-me la mà perquè us pugui guiar. Caminant junts et sentiràs més segur dels teus passos; només confiant-vos a la meva cura, podeu estar segur d'arribar al destí adequat.
No sigueu com tants dels vostres germans i germanes que moren de por en aquests temps i es veuen apoderats de la inseguretat total a cada pas. Em tens: estàs segur. El meu camí és segur i et condueix al cor misericordiós de Jesús. Només si Ell et perdona, pots creuar el llindar que t’obrirà, llançant així les portes del Paradís. Camina amb calma, gira cap a mi en totes les situacions d’incertesa i et resoldré per tu.
Conec molt bé els temps en què viviu, per tant ningú no us pot donar més certesa que jo; T'estimo i estic encantat d'indicar-te la direcció correcta. No tingueu por: pregueu i demaneu als altres que assegureu als vostres germans que la pregària és la medicina que cura tots els malalts, ja siguin físics o espirituals. No descuideu el menjar diari amb la certesa que, amb l’Eucaristia, us nodriu de Jesús. Aquests temps passaran ràpidament, però la vida que us espera mai passarà. Creieu les meves paraules: només el meu Fill [i] el Paràclit [1]“Traducció literal de l'original italià: "Només el meu Fill el Paràclit pot curar totes les vostres ferides, tot el vostre dolor, totes les vostres preocupacions". Tot i que la paraula "paràclit" (defensor) es pren normalment per referir-se a l'Esperit Sant, no és incorrecte aplicar el terme a Crist, ja que a Joan 14:16 Jesús parla de la vinguda d '"un altre paracleta". pot curar totes les vostres ferides, tot el vostre dolor, totes les vostres preocupacions.
Us beneeixo, fills meus petits, que sigueu tranquils i feliços en aquesta vida, perquè aviat estarem amb vosaltres.
Notes al peu
| ↑1 | “Traducció literal de l'original italià: "Només el meu Fill el Paràclit pot curar totes les vostres ferides, tot el vostre dolor, totes les vostres preocupacions". Tot i que la paraula "paràclit" (defensor) es pren normalment per referir-se a l'Esperit Sant, no és incorrecte aplicar el terme a Crist, ja que a Joan 14:16 Jesús parla de la vinguda d '"un altre paracleta". |
|---|
Valeria Copponi
Alicja Lenczewska
Elizabeth Kindelmann
A través del que es va convertir El Diari Espiritual, Jesús i Maria van ensenyar a Elizabeth i continuen instruint els fidels en l'art diví de patir per a la salvació de les ànimes. Les tasques s’assignen per a cada dia de la setmana, que consisteixen en pregària, dejuni i vigílies nocturnes, amb belles promeses adherides a ells, amb cordes especials per als sacerdots i les ànimes del purgatori. En els seus missatges, Jesús i Maria diuen que La Flama de l’amor de l’Immaculat Cor de Maria és la gràcia més gran donada a la humanitat des de l’Encarnació. I en un futur no tan llunyà, la seva flama engolirà tot el món.
El pare Stefano Gobbi
Per què Gisella Cardia?
En tercer lloc, els missatges han estat sovint acompanyats de fenòmens visibles, evidències fotogràfiques trobades al document En Cammino amb Maria, que no pot ser fruit de la imaginació subjectiva, especialment la presència de l'estigma al cos de Giselle i l'aparició de creus o textos religiosos a sang als braços de Gisella. Vegeu les imatges extretes del lloc web de la seva aparició 
Jennifer
Per què Manuela Strack?
Per què els visionaris de la Mare de Déu de Medjugorje?
Per què Pedro Regis?
Per què la serventa de Déu Luisa Piccarreta?
dels sants. No va ser fins que es va convertir en una "filla de Maria" que els malsons finalment van cessar als onze anys. L’any següent, Jesús va començar a parlar-li interiorment, sobretot després de rebre la Comunió. Quan tenia tretze anys, se li va aparèixer en una visió que ella va presenciar des del balcó de casa seva. Allà, al carrer de sota, va veure una multitud i soldats armats dirigint tres presoners; va reconèixer Jesús com un d’ells. Quan va arribar a sota del seu balcó, va alçar el cap i va cridar:Ànima, ajuda’m! ” Profundament commoguda, Luisa es va oferir a partir d’aquest dia com a ànima víctima en expiació pels pecats de la humanitat.
estat immòbil, rígid, que semblava gairebé com si estigués morta. Va ser només quan un sacerdot va fer el senyal de la Creu sobre el seu cos que Luisa va recuperar les seves facultats. Aquest notable estat místic va persistir fins a la seva mort, el 1947, seguit d'un funeral que no va ser poc cosa. Durant aquest període de la seva vida, no va patir cap malaltia física (fins que no va sucumbir a la pneumònia al final) i mai no va experimentar escreix, tot i haver estat confinada al seu llitet durant seixanta-quatre anys.
Per què Simona i Angela?